A l’Espluga de Francolí, la memòria històrica es troba també als carrers. Les Stolpersteine —literalment, “pedres que fan ensopegar”— són petites llambordes col·locades al paviment que recorden persones deportades als camps de concentració nazis.
Aquest projecte, creat per l’artista alemany Gunter Demnig, converteix l’espai públic en un lloc de record. Cada llamborda incorpora una placa de llautó amb el nom i la història essencial de la víctima, i s’instal·la davant de la seva darrera residència coneguda.
Amb més de 75.000 llambordes arreu d’Europa, les Stolpersteine configuren la xarxa de memòria descentralitzada més gran del món. L’Espluga de Francolí s’hi suma per preservar el record dels seus veïns i veïnes que van patir la deportació nazi.
Fotografies d’estudi de les 4 Stolpersteine, instal·lades el passat 22 de novembre del 2025 a l’Espluga de Francolí.
Imatge: Albert Carreras
Les Stolpersteine a l’Espluga
A través d’aquest projecte, el municipi ret homenatge a diverses persones vinculades a l’Espluga que van ser deportades durant la Segona Guerra Mundial.
Joan Rosell Huguet (1914–1941)
Nascut a l’Espluga, va seguir el camí de l’exili republicà després de la Guerra Civil. Va ser internat en camps de presoners i deportat a Mauthausen el 1941, on va coincidir amb altres espluguins. Posteriorment va ser traslladat a Gusen, on va ser assassinat el 28 de maig de 1941, amb només 27 anys.
Anton Descarrega Llop (1904–1965)
Tot i haver nascut a Corbera d’Ebre, va establir la seva residència a l’Espluga de Francolí abans de la guerra. Exiliat a França el 1939, va ser deportat al camp de Mauthausen, on va patir diversos trasllats i anys de treball forçat en diferents subcamps. Va sobreviure fins a l’alliberament el 1945. Després de passar un temps a l’exili, va tornar a l’Espluga, on va viure fins a la dècada de 1960.
Anton Vendrell Casares (1898–1941)
Veí de l’Espluga i implicat en la vida política local, vinculat al republicanisme, es va exiliar després de la Guerra Civil. Va ser detingut a França i deportat al camp de concentració de Mauthausen el 1941. Poc després va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va ser assassinat el 18 de juliol de 1941. Tenia 43 anys.
Lluís Miralles Casadó (1922–1945)
Nascut a Riudecanyes però resident a l’Espluga abans de la guerra, es va exiliar amb la seva família a França. Allà va ser detingut el 1944 i deportat a diversos camps de concentració nazis, entre ells Natzweiler, Dachau i Neuengamme. Finalment va ser traslladat al camp de Wöbbelin, on va morir el 5 de maig de 1945, pocs dies després de l’alliberament. Tenia 23 anys.
Un espai de memòria viva
Les Stolpersteine no són grans monuments, sinó petites intervencions que obliguen a aturar-se i mirar. Situades a peu de carrer, fan present la memòria en la vida quotidiana i connecten el passat amb el present.
Cada llamborda és una història individual, però també una peça d’una memòria col·lectiva europea. Un record que interpel·la vianants i visitants i que convida a reflexionar sobre la història i els valors democràtics.
Pots localitzar les Stolpersteine de l’Espluga i d’arreu d’Europa en aquests mapes interactius:
PROJECTE “MEMÒRIA A PEU DE CARRER”
El projecte de les Stolpersteine a l’Espluga de Francolí és fruit d’un treball de memòria democràtica iniciat l’any 2018, sota la coordinació de l’exregidor, Enric Mercadé, quan el ple municipal va aprovar una moció per impulsar el reconeixement públic de les persones del municipi deportades als camps nazis.
Entre els anys 2021 i 2022, per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador Àlex Rebollo va desenvolupar el projecte de recerca Memòria a peu de carrer. Aquest treball va permetre identificar les persones deportades vinculades a l’Espluga, reconstruir-ne les biografies i localitzar les seves darreres residències abans de l’exili.
A partir d’aquesta recerca, es va tramitar la sol·licitud de les llambordes seguint els criteris internacionals del projecte Stolpersteine, que estableixen que s’han de col·locar davant del darrer domicili conegut de la persona homenatjada.
Acte de col·locació de les Stolpersteine
El dissabte 22 de novembre de 2025, l’Espluga de Francolí va viure una jornada de record i homenatge amb la col·locació de les Stolpersteine, les llambordes commemoratives dedicades als veïns i veïnes deportats als camps nazis.
L’acte, obert a tota la ciutadania, es va iniciar a la plaça de la Vila i es va desenvolupar en forma de recorregut pels carrers del municipi, fins als punts on es van instal·lar les llambordes, davant dels darrers domicilis en llibertat de les persones homenatjades.
La cerimònia va comptar amb la participació de familiars, representants institucionals i del Memorial Democràtic, així com de l’historiador Àlex Rebollo. A cada aturada, es van recordar les trajectòries dels deportats, en un acte carregat d’emoció i significat.
